1. Aquests castells tan humans,
fràgils però plens de llum,
bastits per forts catalans,
del cos tenen el perfum.

2. Al castell, amb il.lusions,
tot el poble hi té cabuda.
Exemple és per a les nacions
car aquí tothom ajuda.

3. Mares totes molt trempades,
pares, joves i canalla,
de totes les alçades.
Tots ells són gent de batalla.

4. Amb camisa, pantaló,
i amb noies, naturalment.
Faixa negra i mocador,
tots iguals, és evident.

5. La faixa ampla ben tibada
com la duien els pagesos,
ventre ben ferm per a l’alçada,
i així els lloms no són malmesos.

6. Ferms els braços, ferms els pits,
hi ha germanes i germans,
veus els culs arrodonits,
i a les natjes tot són mans.

7. I fan goig així abraçats,
amb posats ben definits,
mans i braços forts, lligats.
Reeixiran anant units !

8. Les cames són els pilars,
llargs, gruixuts o bé primets,
d’eixos castells seculars
que a contrallum són tant nets.

9. Tots els nois pel basament
es trien dins de la colla ;
són els més forts del moment
i les galtes fan bombolla. 

10. Pinya, pot fer tot el poble,
ningú hi sera rebutjat,
des del menestral al noble,
fins als jutges del jutjat.

11. Base quatre, cinc, mai set
tot depèn de la sortida;
quant a l’alçada, a pleret ,
i és el cap qui l’ha escollida.

12. Fer la pinya o el folre porta
els braços de molta gent,
gran pes això comporta,
i també un esforç ingent.

13. Per pujar van descalçats
per poder grimpar millor ;
tots a una, compassats,
que els nervis és el pitjor.

14. El folre, al vol dels segons,
enforteix la nostra torre.
Els terços, ja tres graons,
van amunt i sense córrer.

15. Manilla no molt sovint.
És un castell d’excepció,
n'hi ha hagut pocs al segle XX.
Que quan es fa hi ha tensió.

16. Ara pugen quarts i quints
molt més àgils i amb fermesa;
els pisos no són mesquins,
la flama al cor han encesa.
17. La música dels grallers,
cal que s’interpreti bé;
dona ànims als castellers
i porta el ritme també.

18. Els dosos són dues nenes,
primeres al pom de dalt;
lligades porten les trenes,
s’enfilen sense fer mal.

19. Puja ara l’acotxadora,
dita també cassoleta,
que sembla una rentadora,
allà dalt arrupideta.

20. A dalt de tot l’enxaneta
molt feliç i emocionada,
amb una mà ens fa l’aleta
i comença la baixada.

21. El castell han carregat,
ben ferm a força de puny.
Somni fet realitat,
la colla pot anar lluny.

22. Del poble puja un gran crit,
els badocs estan contents
ningú aquí no està pansit,
els pares són amatents.

23. La nostra gent castellera,
d’eixa terra tan ufana,
va endavant mai no va enrere,
com la terra catalana.

24. Avui no, no hem fet pas llenya,
lluny de nosaltres el dol.
Tothom riu. Ningú no renya.
Hi tornarem, tot l’estol !

Text:
Ramon Cuéllar / Joan Vilamala