Casa a perpinyà

LLETRES
I
PAISATGES

 
 
 
 

Butlletí núm.15
 
 
 
 
 
febrer
2005
 
 
 
Agenda
Febrer
Dimarts

8 de febrer
18 h 30

 

Dins el programa literari “El vostre gust”, la Institució de les Lletres Catalanes, l’IFCT de la Universitat de Perpinyà i la Casa de la Generalitat conviden l’escriptor Jordi Pere Cerdà. Cristina Badosa, professora de literatura catalana de la Universitat de Perpinyà, presentarà l’acte.

Dimarts

8 de febrer
19 h

 

Degustació del vi del mes, organitzada per l’associació Images et Vins d’Anges. Aquest mes de febrer, hi seran presentats els vins del “Domaine de la Perdrix”, de Trullars (Rosselló).


Dimarts

15 de febrer
18 h

Presentació de l’edició bilingüe (català-francès) de l’obra de Jacint Verdaguer Canigó, a càrrec de Miquela Valls, de l’ICRECS de la Universitat de Perpinyà, autora de la traducció, i de Ramon Gual, responsable de Terra Nostra, que ha aplegat la documentació i ha tingut cura de la publicació. L’obra ha estat il•lustrada per Jaume Lladó. Durant l’acte, serà projectat el curtmetratge Vol nupcial de Flordeneu i de Gentil.

Dijous

17 de febrer
18 h

 

Presentació del llibre Dalí. El triangle de l’Empordà, coeditat per la Fundació Gala - Salvador Dalí i Triangle Postals, a càrrec del fotògraf Jordi Puig i de l’escriptor Sebastià Roig, els seus autors.


Dimarts
22 de febrer
18 h
Presentació de “Xarxa Blau”, associació que agrupa entitats d’arreu de l’espai mediterrani a fi de promoure els intercanvis culturals i afavorir la cultura de la pau, a càrrec de Ferran Morillas, el seu president, i Oriol Pascual, el seu president d’honor (ambdós membres de Qâtar. Art i viatges, de Terrassa), així com de Nicolau Caudeville (El Malentès, de Perpinyà).

Dimecres
23 de febrer
18 h
Presentació dels cursos d’“immersió en llengua i cultura catalanes” que organitza la Fundació Universitària Martí l’Humà a La Garriga (Vallès Oriental) el proper mes d’abril. L’acte anirà a càrrec de Jordi Sedó i Soler, responsable de l’àrea de llengües de la fundació.
 
Tribuna oberta
Jacint Verdaguer (1845-1902), i el Canigó(1886), varen suscitar en llur temps una veritable devoció entre els –pocs però fervents– catalanistes del Rosselló. Cadascú volgué escampar-ne l’anomenada, amb traduccions totals (Tolrà de Bordas, Blazy) o versions parcials (Pepratx, Delpont, Berga…) de la “Llegenda pirenàica del temps de la Reconquesta”. Josep Bonafont, resumint-ne l’argument, passà la flama del Canigó al jove Josep Pons, que descobrí així l’obra mestra d’una llengua que no sabia encara si fer-la líricament seua.

Amb la segona tanda d’homenatges, iniciada el 1945, pels cent anys de la naixença de Verdaguer, continuada el 79 amb la celebració de la primera pujada a Canigó, el 1986 amb el centenari de Canigó, amplificada el 2002, pel de la mort del poeta, Verdaguer, se laïcitza, el Canigó se popularitza per millor reforçar els lligams dels “Catalans de França”, dedicataris de l’epopeia, amb la terra on viuen.

Ho facilitael mateix.procés receptiu de l’obra.
Amb Guifré, Tallaferro i l’abat Oliba, participem a l’emergència de la nació catalana en el seu bressol pirinenc. A costat d’un Verdaguer narrador excursionista, recorrem en els dotze cants del Canigó, tot el Pirineu oriental. Escoltem encisats com el poeta, entrelliça història i geografia amb el tresor de la literatura popular. Tenim per Flordeneu, la reina de les fades canigonenques, els ulls encantats de Gentil, el cavaller novell. Llavors planyem el prevere prosèlit de la refundació cristiana de Catalunya, d’haver de renunciar a les fantasies paganes...
I si Verdaguer tingués ja té superat el dilema en un sincretisme portat per l’embranzida poètica? A prova, el bisbe Carsalade du Pont que tragué del Canigó de Verdaguer el projecte, dut a terme d’ençà, de restaurar l’abadia de Sant Martí del Canigó, mentre el lector modern més descregut, entén ell el missatge canigonenc com una fe en l’home i en les seues capacitats a apropiar-se pel verb, el pany de món on li ha tocat de viure.

Aqueixes maneres diferents de fer nostre el Canigó de Verdaguer – i moltes altres per imaginar–, ja identifiquen prou una obra mestra.
En el Canigó costa d’entra-hi, diuen? Com en totes les grans obres de la literatura universal! Per això hi ha exegesis, traduccions i adaptacions. Ara, una cosa és ben segura: el Canigó serà cosa de tots o no serem.

Miquela Valls
ICRECS, Universitat de Perpinyà

 

 

 

   
Renada Laura Portet, una dona que escriu

Renada Laura Portet conrea d’ençà d’anys amb excel•lència diverses vies literàries. De l’assaig al teatre, de la poesia a la prosa. La prosa, no pas pel broc gros de la novel•la, mes pel galze subtil de la novel•la curta, de la narració. I, altra vegada, l’autora nostra veu el seu front cenyit de llorer, guardonada amb el premi “Ramon Juncosa de narracions curtes 2004”, pel recull Una dona t’escriu. Pel conjunt de la seva obra i les seves valuoses aportacions a la toponímia rossellonesa acaba de rebre, a la fi del 2004, la Creu de Sant Jordi, de les mans de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya.

A la seva darrera obra, Un dona t’escriu, Renada Laura Portet alça a un molt alt nivell de dignitat estilística cadascuna de les quinze historietes que la composen. Tretes, es podria dir, de la mina no sempre planera o aurífera del cada dia social, professional, familiar o íntim. Del cada dia, o del record, i també de la ficció fantasiosa. No només es felicitarà l’autora per la seva tria de temes i la mestrança amb la qual encerta portar-los a terme, alternant si necessari descripció i diàleg, recopilació i invent… Però se l'obsequiarà també, i sobretot, per fer- ho amb aquesta llengua viva que no lluerteja ni pavana, que, honestament, fa feina de bon estil i, fidelment, serveix una ètica de veritat. Aquella que es trobava dins el seu iniciador i lluminós Castell negre, dècades enrera.

Ètica de veritat, deia… No pas una d’aquestes veritats irrisòries amb clavilles metafísiques o front de nap emperador, o d’aquestes veritats efímeres de modes mal girbides. No, la veritat de Renada Laura Portet és d’aquelles que no s’acomiada mai d’un llit naturalment sensual o rebel per un motiu qualsevol. És, ans, una d'aquestes veritats que frueix només de la recerca exclusiva del plaer.

El plaer ? Clar, el d’escriure : joc i especulació. Lluny dels tabús ventruts amb esquellins protectors. Aquest plaer de contar, amb mots, imatges i sons, tot allò que, ells, poden regalar a una maga que els maneja amb admiració i respecte. De contar i de… mostrar-se, d’exposar-se. I l’autora nostra es tira al carrer amb aquesta prosa talment personal, talment inquieta, desabrigada de tants tòpics amb els quals alguns, aquí i allà, es fan una tarja fàcil i còmode en el món de l’edició.

Ella, la docta artesana, pedagoga i alhora poeta. Pedagoga pel seu talent per fomentar, contemplar i exposar una dèria temàtica, sia venturera, còsmica o psicològica. Poeta ? Sí… sap abillar la seva narració de seducció, d’ironia, de suspens, de malícia, de pictòrica plasticitat o de gràcia musical, tot i evitar els paranys del pintoresc, del cromatisme folkloritzat…Docta artesana per dedicació humanista.

Els teixits de l’ànima, l’esperit de la llengua, la vivència de l’amor i el combat per una societat decent, vet aquí els quatre punts cardinals de la veritat de Renada Laura Portet, entre escletxa i ombra anomenada oblit.

Jaume Queralt

Noticiari de les activitats realitzades
Partit de futbol Catalunya – Argentina (29 de desembre)

La Casa de la Generalitat va obrir les seves portes a tots aquells qui van voler seguir en directe i en pantalla gran la retransmissió del partit de futbol entre les seleccions nacionals de Catalunya i Argentina, que va acabar amb la victòria de l’equip argentí per 0 a 3.
XXXVIa Renovació de la Flama de la Llengua Catalana (9 de gener)
Enric Pujol, director de la Casa de la Generalitat, va assistir a la l’Encesa de la Flama de la Llengua Catalana que, com cada any, es va celebrar a Prada, davant la tomba de Pompeu Fabra. Es tracta d’un acte d’homenatge al nostre eminent filòleg que, any rere any, assegura la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Enguany, l’entitat encarregada de l’organització ha estat l’Agrupació Excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú, amb motiu del seu 50è aniversari.
Primera Marató Transpirienca Catalana (12 de gener)
Els ajuntaments de Figueres i El Boló i l’associació Les Semelles dans le Vent van presentar en roda de premsa al Pertús la primera edició de la “Marató Transpirinenca Catalana”, cursa que es desenvoluparà entre Figueres i El Boló el proper 23 d’octubre. L’acte va comptar amb la presència, entre d’altres personalitats, de Christian Bourquin, president del Consell General dels Pirineus Orientals i vice-president del Consell Regional de Llenguadoc-Rosselló, Jean-Pierre Gillery, subprefecte de Ceret, Enric Pujol, director de la Casa de la Generalitat, i Josep Saguer, representant territorial de l’Esport a Girona de la Generalitat de Catalunya.
Exposició “Ramon Llull il•lustrat per Apel•les Fenosa” (14 de gener)
Apel•les Carod-Rovira, secretari de Coordinació Interdepartamental del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Enric Pujol, director de la Casa de la Generalitat, Josep Miquel Garcia, director de la Fundació Apel•les Fenosa, i Josefina Matamoros, conservadora del Museu d’Art Modern de Ceret, van inaugurar l’exposició “Ramon Llull il•lustrat per Apel•les Fenosa”.
Aquesta mostra presenta els dibuixos que l’escultor Apel•les Fenosa va fer l’any 1947 per a il•lustrar l’edició de la traducció francesa del Llibre d’amic e amat de Ramon Llull realitzada per l’escriptor Max Jacob.
L’exposició es pot visitar fins al proper 28 de febrer. Entrada lliure.
Exposició “Ramon Llull il•lustrat per Apel•les Fenosa” (14 de gener)
Apel•les Carod-Rovira, secretari de Coordinació Interdepartamental del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Enric Pujol, director de la Casa de la Generalitat, Josep Miquel Garcia, director de la Fundació Apel•les Fenosa, i Josefina Matamoros, conservadora del Museu d’Art Modern de Ceret, van inaugurar l’exposició “Ramon Llull il•lustrat per Apel•les Fenosa”.
Aquesta mostra presenta els dibuixos que l’escultor Apel•les Fenosa va fer l’any 1947 per a il•lustrar l’edició de la traducció francesa del Llibre d’amic e amat de Ramon Llull realitzada per l’escriptor Max Jacob.
L’exposició es pot visitar fins al proper 28 de febrer. Entrada lliure
XIIIè Fòrum de les Associacions a Perpinyà (15 i 16 de gener)
Invitades per la Casa de la Generalitat, una dotzena d’associacions del Principat van participar en la XIIIa edició del “Fòrum de les Associacions”, que organitza anualment l’Ajuntament de Perpinyà. A més, l’estand de la subdirecció general d’Associacionisme i Voluntariat del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya va presentar a les entitats nord-catalanes “xarxanet.org”, la xarxa associativa i de voluntariat de Catalunya, en presència de Apel•les Carod-Rovira, secretari de Coordinació Interdepartamental del Departament de Presidència, i Francesc Simó, director general d’Actuacions Comunitàries i Cíviques del Departament de Benestar i Família.
Col•lecció de textos “Català fàcil” (18 de gener)
Laura Jaime, de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, va presentar els primers títols de “Català fàcil”, una col•lecció de textos simplificats, en format llibre i CD, per aprendre i perfeccionar el català. Es tracta d’una selecció amena i interessant d’obres de narradors universals, biografies de personatges o temes destacats de la cultura catalana, que estan graduats en tres nivells: elemental, unes 500 paraules (Anna Frank. El diari d’una noia); mitjà, unes 1500 paraules (La vida de Pau Casals, de M. Rosa Bayà); i avançat, unes 3000 paraules (Històries poc corrents, de Pere Calders). “Català fàcil” és una coedició de la Universitat de Barcelona i Eumo Editorial.
Homenatge a Renada Laura Portet (25 de gener)
Amb motiu de la concessió de la Creu de Sant Jordi, la Casa de la Generalitat va homenatjar Renada Laura Portet. En presència d’Enric Pujol, director de la Casa, d’Apel•les Carod-Rovira, secretari de Coordinació Interdepartamental del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, de Marcel Mateu, vice-president del Consell General dels Pirineus Orientals, de Jaume Roure, batlle-adjunt delegat als afers catalans de l’Ajuntament de Perpinyà, i d’un nombrós públic, el periodista Jaume Queralt va traçar la trajectòria literària i intel•lectual de l’escriptora nord-catalana, i va presentar el seu darrer llibre Una dona t’escriu (Premi “Ramon Juncosa” 2004), publicat per Edicions Trabucaire.
Premis literaris de la “XVIa Nit de Sant Jordi” (25 de gener)
Maria Barcons, presidenta d’Òmnium Cultural Catalunya Nord, va presentar en roda de premsa les bases dels premis literaris de la “XVIa Nit de Sant Jordi”, que es celebrarà a Perpinyà el proper 30 d’abril. L’acte va comptar amb la presència dels representants de les institucions que recolzen l’esdeveniment: Apel•les Carod-Rovira (Generalitat de Catalunya), Marcel Mateu (Consell General dels Pirineus Orientals) i Jaume Roure (Ajuntament de Perpinyà).
Enguany, la Generalitat de Catalunya ha dotat el premi “Ramon Juncosa”, destinat a obres de narrativa en llengua catalana amb una extensió d’entre 120 i 150 pàgines, amb 3000 €.
Per obtenir les bases, podeu adreçar-vos a Òmnium Cultural Catalunya Nord (12, carrer Jean Jaurès – 66670 Bages) o a la Casa de la Generalitat. La data màxima per a la presentació de les obres és el 30 de març de 2005.

Inscripció oberta

Curs d’Història de Catalunya del Nord i del Sud
(del 9 de març al 13 d’abril)

La Casa de la Generalitat organitza un “Curs d’Història de Catalunya del Nord i del Sud”, a càrrec de l’historiador Jordi Roig, que es realitzarà en sis sessions, del 9 de març fins al 13 d’abril, els dimecres de 10 h 30 a 12 h.
El curs és gratuït, però és imprescindible inscriure-s’hi.

Horaris
Obert al públic de dilluns a divendres de les 10 a les 17h
Adreça
Generalitat de Catalunya
Casa a Perpinyà
1, carrer de la Fusteria
F- 66000 Perpinyà
tel.: +.33.(0).4.68.35.17.14.
Fax.: +.33.(0).4.68.35.29.34.
A/e.: casaperpinya@gencat.net
Butlletins Casa Generalitat a Perpinyà