8 de febrer
18 h 30

Degustació del vi del mes, organitzada per l’associació Images et Vins d’Anges. Aquest mes de febrer, hi seran presentats els vins del “Domaine de la Perdrix”, de Trullars (Rosselló).

Presentació del llibre Dalí. El triangle de l’Empordà, coeditat per la Fundació Gala - Salvador Dalí i Triangle Postals, a càrrec del fotògraf Jordi Puig i de l’escriptor Sebastià Roig, els seus autors.

Amb la segona tanda d’homenatges, iniciada el 1945, pels cent anys de la naixença de Verdaguer, continuada el 79 amb la celebració de la primera pujada a Canigó, el 1986 amb el centenari de Canigó, amplificada el 2002, pel de la mort del poeta, Verdaguer, se laïcitza, el Canigó se popularitza per millor reforçar els lligams dels “Catalans de França”, dedicataris de l’epopeia, amb la terra on viuen.

Ho facilitael mateix.procés receptiu de l’obra.
Amb Guifré, Tallaferro i l’abat Oliba, participem a l’emergència de la nació catalana en el seu bressol pirinenc. A costat d’un Verdaguer narrador excursionista, recorrem en els dotze cants del Canigó, tot el Pirineu oriental. Escoltem encisats com el poeta, entrelliça història i geografia amb el tresor de la literatura popular. Tenim per Flordeneu, la reina de les fades canigonenques, els ulls encantats de Gentil, el cavaller novell. Llavors planyem el prevere prosèlit de la refundació cristiana de Catalunya, d’haver de renunciar a les fantasies paganes...
I si Verdaguer tingués ja té superat el dilema en un sincretisme portat per l’embranzida poètica? A prova, el bisbe Carsalade du Pont que tragué del Canigó de Verdaguer el projecte, dut a terme d’ençà, de restaurar l’abadia de Sant Martí del Canigó, mentre el lector modern més descregut, entén ell el missatge canigonenc com una fe en l’home i en les seues capacitats a apropiar-se pel verb, el pany de món on li ha tocat de viure.

Aqueixes maneres diferents de fer nostre el Canigó de Verdaguer – i moltes altres per imaginar–, ja identifiquen prou una obra mestra.
En el Canigó costa d’entra-hi, diuen? Com en totes les grans obres de la literatura universal! Per això hi ha exegesis, traduccions i adaptacions. Ara, una cosa és ben segura: el Canigó serà cosa de tots o no serem.

Miquela Valls
ICRECS, Universitat de Perpinyà

Renada Laura Portet conrea d’ençà d’anys amb excel•lència diverses vies literàries. De l’assaig al teatre, de la poesia a la prosa. La prosa, no pas pel broc gros de la novel•la, mes pel galze subtil de la novel•la curta, de la narració. I, altra vegada, l’autora nostra veu el seu front cenyit de llorer, guardonada amb el premi “Ramon Juncosa de narracions curtes 2004”, pel recull Una dona t’escriu. Pel conjunt de la seva obra i les seves valuoses aportacions a la toponímia rossellonesa acaba de rebre, a la fi del 2004, la Creu de Sant Jordi, de les mans de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya.

A la seva darrera obra, Un dona t’escriu, Renada Laura Portet alça a un molt alt nivell de dignitat estilística cadascuna de les quinze historietes que la composen. Tretes, es podria dir, de la mina no sempre planera o aurífera del cada dia social, professional, familiar o íntim. Del cada dia, o del record, i també de la ficció fantasiosa. No només es felicitarà l’autora per la seva tria de temes i la mestrança amb la qual encerta portar-los a terme, alternant si necessari descripció i diàleg, recopilació i invent… Però se l'obsequiarà també, i sobretot, per fer- ho amb aquesta llengua viva que no lluerteja ni pavana, que, honestament, fa feina de bon estil i, fidelment, serveix una ètica de veritat. Aquella que es trobava dins el seu iniciador i lluminós Castell negre, dècades enrera.

Ètica de veritat, deia… No pas una d’aquestes veritats irrisòries amb clavilles metafísiques o front de nap emperador, o d’aquestes veritats efímeres de modes mal girbides. No, la veritat de Renada Laura Portet és d’aquelles que no s’acomiada mai d’un llit naturalment sensual o rebel per un motiu qualsevol. És, ans, una d'aquestes veritats que frueix només de la recerca exclusiva del plaer.

El plaer ? Clar, el d’escriure : joc i especulació. Lluny dels tabús ventruts amb esquellins protectors. Aquest plaer de contar, amb mots, imatges i sons, tot allò que, ells, poden regalar a una maga que els maneja amb admiració i respecte. De contar i de… mostrar-se, d’exposar-se. I l’autora nostra es tira al carrer amb aquesta prosa talment personal, talment inquieta, desabrigada de tants tòpics amb els quals alguns, aquí i allà, es fan una tarja fàcil i còmode en el món de l’edició.

Ella, la docta artesana, pedagoga i alhora poeta. Pedagoga pel seu talent per fomentar, contemplar i exposar una dèria temàtica, sia venturera, còsmica o psicològica. Poeta ? Sí… sap abillar la seva narració de seducció, d’ironia, de suspens, de malícia, de pictòrica plasticitat o de gràcia musical, tot i evitar els paranys del pintoresc, del cromatisme folkloritzat…Docta artesana per dedicació humanista.

Els teixits de l’ànima, l’esperit de la llengua, la vivència de l’amor i el combat per una societat decent, vet aquí els quatre punts cardinals de la veritat de Renada Laura Portet, entre escletxa i ombra anomenada oblit.

Jaume Queralt

La Casa de la Generalitat organitza un “Curs d’Història de Catalunya del Nord i del Sud”, a càrrec de l’historiador Jordi Roig, que es realitzarà en sis sessions, del 9 de març fins al 13 d’abril, els dimecres de 10 h 30 a 12 h.
El curs és gratuït, però és imprescindible inscriure-s’hi.