El proppassat dissabte 4 de juny, a quarts de set de la tarda i en el marc de l’Identicat 2005, va tenir lloc una xerrada sobre aquest tema amb Coleta Tinyeres, Cillie Motzfeld, Marta Serra i Laura Bertran, aquesta darrera com a moderadora.

L’assistència va ser força nombrosa, prop d’una seixantena de persones. La sala de l’ajuntament va quedar petita: hi havia força gent dreta o asseguda a terra.

La primera a parlar va ser la Coleta que va puntualitzar sobre la construcció de la identitat en l’infant, com a aspecte global, sobre el paper de la mare i de l’escola i va aportar la seva experiència com a mestra que, utilitzant cançons o contes en català a la classe, ajudava els alumnes a identificar-se amb la cultura del país.

La Cillie, noruega, va explicar la seva experiència familiar de bilingüisme en la que el fet de que pare i mare parlessin cadascú en la seva llengua materna, català i noruec, ha estat sempre positiva i no ha comportat cap dificultat perquè els nins aprenguessin la llengua francesa, ans al contrari.

La Marta va reforçar la idea de responsabilitat compartida, entre mare i pare i també va parlar de la necessitat de no culpabilitzar les mares que havien canviat de llengua davant la pressió de l’escola que amenaçava amb una impossibilitat d’aprenentatge i d’inserció en el món del treball si els seus fills continuaven parlant català a casa. Va insistir en la necessitat d’acabar amb l’auto odi per poder avançar en la recuperació de la llengua i la cultura. Idees que va corroborar l’Andreu Dediés.

El públic va intervenir per puntualitzar algunes de les qüestions plantejades i/o explicant la seva pròpia experiència.

Els punts més rellevants serien:
- La llengua i la cultura són indissociables d’una manera de fer, una manera de ser.
- A les parelles joves que no han parlat català a casa els pot ser més difícil traspassar als fills el sentiment de catalanitat. Alguns avis/àvies comencen a posar-s’hi i tenen un paper important.
- El moviment de recuperació de la cultura del país a partir del 68 va estar protagonitzat majoritàriament per intel·lectuals. Ha calgut un cert temps perquè sortissin iniciatives populars.
- La creació de les escoles catalanes no va estar exclusivament en mans de persones que venien del Principat, les famílies catalanes del nord hi van participar en gran manera.
- Va ser a la ciutat on es va produir més de pressa el canvi de llengua cap al francès a l’interior de les famílies.
- Per recuperar la identitat cal tenir consciència de nació.

Van ser molt nombroses les intervencions per explicar la pròpia experiència, sovint dolorosa. Però és important que tothom, no només els intel·lectuals, parli del tema, tregui el que duu a dins, expressi els seus sentiments si es vol superar l’auto odi.

En part perquè no hi havia temps però potser també perquè l’ambient era carregat d’emocions, no es van treure conclusions ni es van apuntar solucions al problema.
Seria interessant que ens poguéssim tornar a trobar tots plegats havent rumiat cadascú quines accions i/o actituds personals i col·lectives podrien contribuir a la recuperació de la llengua, la cultura, la identitat.

Núria Fabrès