Pilar de quatre a la Pica del Canigó

25 de juliol del 2004
   
 
   

Aquest pilar necessita explicacions.

Catalans d'arreu dels Països Catalans tenen el costum de pujar al Canigó per a la Trobada el cap de setmana precedent la Sant Joan. Enguany els Castellers de Barcelona nos havien invitats a celebrar el seu XXXVè aniversari, per tant no podíem fer les dues sortides. Hem proposat als Castellers del Riberal una possibilitat de pujar a la Pica sagrada i amb la possibilitat de passar la nit als Cortalets. Els Joves de Casals Catalans d'arreu del món passaven aquest cap de setmana a Catalunya Nord, hem aprofitat l'avinentesa, han vingut a Ceret on han vist l'actuació castellera i han vingut als Cortalets i pujat a la Pica....
 

Als Cortalets hi vam arribar una mica tard. A les 10 enceníem el foc i muntàvem les tendes
  
Foc per a rescalfar-se ja que la temperatura a la nit era baixa, a més bufava la tramuntana amb força.

i foc també per a fer torrar la carn

carn que va ser cuita de mà de mestre amb el poc llum que pot fer una torxa elèctrica.
  

A les 8 del matí el graller nos despertava amb el Tio Pep, no en tenim foto ja que dormíem i la idea primera era més aviat del penjar que de li fer un retrat.
  

i foc a costat del qual vam passar part de la nit a fer i refer el món.
  

i agafar el necessari per a conquerir la Pica.
  

De mica en mica tothom se trapava al voltant del mateix foc que la vigília per esmorzar
  
   
     
i pujar a la pica és una bonica passejada que comporta dificultats per a aquests qui no són acostumats a caminar en muntanya. Mes amb voluntat i amb ajuda s'aconsegueix...
 

i força gent hi ha arribat al cim d'aquesta muntanya
  

de la Miquela, la degana del grup fins a l'Anna la més jove
 

tots hi volien una foto
    
     

que immortalitza aquest meravellós moment
  

ningú no pot passar a davant de la creu sense emoció
         
Quina bellesa, quins instants!!!		  
   

A polit el President culminava
        
     

i l'Anne arribava, no la més jove, no la Basca que ens ha fet el seu crit.
  
   

La família Casals, separada la setmana per una imposada frontera per estats irrespectuosos, se retrobaren ells també davant la creu, ni els uns ni els altres havien canviat de País, mes sí que uns havien passat per la ratlla...
    

aviat tocarien les 12 i el pilar calia fer. Vinga, a posar faixa.
 
Castellers enfaixats, públic atent i graller a punt, ja se pot aixecar el pilar
  
   
     

En arribar als Cortalets, estàvem esperats per aquests qui per raons diverses no havien pujat, mes que el menjar havien preparat
  

cada un descansava. se triaven el lloc que més el convenia
 

altres el vi...

Els uns guardaven el fil...
  

altres encara se feien massar
 
 

o dormien per retrobar força.

els més valents tornaven a fer el món amb fil i muscat.
Imagineu, s'hi van encontrar quinzistes i tretzistes, i per engrescar la cosa trezistes de Pià i de la UTC. Què més voleu per a parlar de rugbi!!!
  A final de tarda finalment vàrem poder baixar a la plana, amb evidentment petits problemes mecànics i... no teníem cap autocar de la cèlebre companyia...