Avui, 6 de novembre del 2004 commemorem que d’aquí poques hores farà 345 anys que els francesos i els espanyols ens van fer servir als catalans del nord com a moneda de canvi. 7 anys després de la rendició de Barcelona, el reialme d’ Espanya va donar el Vallespir, el Conflent, el Rosselló, el Capcir i part de la Cerdanya a canvi de la pau. La seva pau. La seva pau i el començament de la nostra lluita.
Poc temps després de la nostra annexió al reialme de França, el 1700, es publicava l’ “ Edit du roy ” prohibint l’ús de la nostra llengua, el català.

Durant més de 300 anys no només han ignorat la nostra identitat, la nostra cultura, la nostra llengua. Sinó que han treballat per destruir-la, folkloritzar-la i aniquilar-la.

Han fet lleis que han ignorat els nostres drets bàsics com a poble i com a persones.
Han parlat de multiculturalitat quan són responsables de genocidis culturals.
Han cridat als quatre vents que són un exemple de democràcia i ni han signat la carta europea de les llengües, ni volen canviar l’article dos de la constitució francesa.

Continuen parlant de “liberté, égalité et fraternité”, quan l’única llibertat que ens donen és la de parlar en francès i callar en català, l’única igualtat en que creuen és la que nega les diferències, l’única fraternitat que exerceixen és la que ens fa ciutadans colonitzats.
Han estat més de 3 segles humiliant-nos i avui, continuen fent-ho.

Quan diem que “han”, no estem parlant de coses ni conceptes abstractes. Els responsables tenen noms i cognoms.

Se diuen Estat Francès, escolarització monolingüe francesa, manipulació i negació històrica, marginació econòmica, explotació del territori, foment de l’autoodi, colonització i una llarga llista de greuges.

Se deien Louis XIV, Abbé Gregoire, Bernard Bonet, ... i segueixen dient-se : Jacques Chirac, Georges Frêche o RTE

Avui i aquí, els hi volem dir que n’hi ha prou de tant menyspreu.
Diguin el que diguin, facin el que facin, seguirem lluitant pel ple reconeixement de la nostra llengua i els nostres drets com a poble ! Amb ells, sense ells o contra ells !

Sem aquí per commemorar aquella data fatídica del 7 de novembre de 1659.
Però no ho volem fer amb lamentacions, sinó reivindicant. I per això, celebrem alhora la cloenda del Correllengua 2004.
El Correllengua ha passat gairebé per totes les comarques dels Països Catalans reivindicant la normalització de la llengua catalana i la seva unitat al llarg del territori, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Aquesta lluita no és només la de les associacions, que treballen perquè la gent redescobreixi i estimi la seva identitat o la que van prendre als seus pares.
És la lluita de dones i homes, nines i nins, pares i mares, que han de reqüestionar tots els esquemes que ens han inculcat l’estat francès i espanyol i que tant ens pesen quotidianament.
La repressió vé de l’estat i de les entitats que el representen, però també han aconseguit posar-la dintre de nosaltres mateixos.
Només perdent l’auto odi que encara sentim i parlant en català sense vergonya, podrem recuperar la llengua que és la nostra, el català.

Avui, a Perpinyà, no només hi hem vingut gent de Catalunya Nord, i no només hem vingut a defensar la llengua.
Hem vingut, d’arreu dels Països Catalans, perquè tenim un projecte comú.

Certa gent ens vol fer creure que això és negatiu. Parla d’invasió, de desembarcament d’espanyols.
Doncs no, l’únic invasor, aquí, és l’estat francès. La nostra gent és aquesta, la que vinguda d’arreu dels Països Catalans defensa el mateix que nosaltres.

Perquè no només l’estat francès oprimeix Catalunya Nord, simplement perquè no només l’estat francès ocupa els Països Catalans. També l’estat espanyol, és directament responsable de l’actual situació de Catalunya Nord.

Doncs si, encara que a molta gent li pugui semblar difícil de creure-ho.

L’exemple més clar és el de la línia d’alta tensió que ara ens volen imposar els uns i els altres.
Ara resulta que Madrid i París es volen posar d’acord per fer negoci amb l’energia elèctrica a costa del nostre territori.
I és que potser ens han demanat el que volem ?

Vet aquí senyors de la RTE i polítics interessats el que en pensem : no la volem pas la vostra línia d’alta tensió !

El que volem és viure dignament a casa nostra.
El que volem és que no posin en joc la nostra salut perquè companyies d’electricitat privades facin més beneficis
El que volem és un Vallespir sense pilons de 400.000 volts que destrossin la seva mes gran riquesa, el paisatge.
El que no volem és un sistema econòmic que es base en la destrucció del territori permetent que uns quants se vagin enriquint sense tenir en compte un ús sostenible de l’energia.

No volem haver de marxar a treballar a fora, perquè uns quants han decidit, a la nostra esquena que serem terra de turisme massiu i atur galopant i prou.

Perquè defensar la llengua a Catalunya Nord com a la resta dels Països Catalans és treballar per recobrar la nostra identitat però també defensar la nostra terra, us convidem a totes a la cimera alternativa que se farà a Arles de Tec els dies 27 i 28 de novembre en contra de la línia d’alta tensió.

Com els Angelets de la terra lluitaren per recuperar els seus drets i les seves llibertats, nosaltres continuarem lluitant per la defensa de l’horta valenciana, contra els transvasaments de l’Ebre i el Xúquer, i contra les línies d’alta tensió...
Perquè sense la terra, sense la llengua, sense totes nosaltres, no hi han Països Catalans !

Visca el Correllengua !
Visca els Països Catalans !
Visca la terra !