FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA

El 1968, any del centenari de la naixença de Pompeu Fabra, l’excursionisme català va instaurar la Flama de la Llengua Catalana, conscient de la importància de la llengua en la lluita per a la preservació de la nostra identitat com a nació. Encesa al peu de la tomba del Mestre Fabra, va ser duta a peu i dipositada al santuari de Montserrat perquè hi quedés com a símbol i testimoni perpetu d’una voluntat irrenunciable.
Avui, l’assetjament que els qui fa segles que malden per anorrear-nos continuen exercint sobre la nostra llengua és dur com sempre, i més pervers que mai perquè ara practiquen aquesta repressió en nom d’una democràcia. No cal dir, doncs, que la lluita ha de continuar i que no podem cedir en l’esforç a què ens obliga aquest greuge.
L’excursionisme, d’una manera continuada durant trenta-cinc anys, ha sabut mantenir l’esperit d’aquesta Flama renovant-ne cada any la vigència. I ho continuarem fent, empresos i guiats per la consigna d’actuació que Pompeu Fabra des de Prada, poc abans de morir, ens va deixar com a llegat i per la qual ell es va regir tota la vida: Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança. Per a nosaltres és un compromís inexcusable de complir-la. La fe que ens ha impulsat fins ara ens ha d’ajudar a mantenir-nos-hi fidels per sempre i fer honor a la llegenda que des del primer dia vam deixar gravada a la llàntia que guarda aquesta Flama:

L’encengué la fe
La portà l’esforç
La manté la voluntat d’un poble.

HONOR A POMPEU FABRA!

VISCA LA FLAMA DE LA LLENGUA CATALANA!