El RALL02
El Correllengua
entre la festa lúdica i
la reivindicació lingüística

La Cordinadora d'Associacions per la Llengua, entre d'altres accions en defensa de la llengua catalana promou el Correllengua. Josep Lluís Anton ens dóna una analitza com s'ha desenvolupat el Correllengua 2002 i ens descriu la situació al Principat de Catalunya
El Rall : Quina valoració fas, des del Principat, del Correllengua ?
Josep Lluís Anton : En els darrers tres o quatre anys, hem anat ampliant el nivell de participació, associacions, moviments socials i poder local (ajuntaments), han anat participant essent cada vegada més nombrosos al Correllengua. Això és important perquè nosaltres partim del criteri de que són la gent del territori que l’ha de fer seu, només es munten actes de Correllengua si hi ha gent implicada en el territori.
El Rall : S’ha cobert tot el territori del Principat ?
Josep Lluís Anton : Sí, sí, tot el territori menys una comarca, alguns llocs de manera molt coordinada com el Maresme o el trencamentr de frontera a Vinarós. A Barcelona s’ha fet en sis barris (i Barcelona és una cosa molt feixuga). També s’ha començat a fer Correllengua als entorns de Barcelona, Esplugues, Sant Joan d’Espí, Cornellà, Badalona, Santa Coloma de Gramanet…, on el treball és molt difícil. Podem dir que aquest 2002 el Correllengua ha continuat amb una tendència a l’alça en nombre d’actes, en participació de gent i en organització de gent, a vegades de manera molt espontània.. També estem contents perquè econòmicament no hem hagut de dependre de ningú, som bastant autosuficients.
El Rall : ”El català llengua d’Europa” era el lema general, però a Catalunya Nord ens interessa saber quins temes s’han tocat en aquest Correllengua, ja que les realitats difereixen i no és el mateix el que se pot plantejar a Barcelona, que el que se pot plantejar al Priorat, per exemple…
Josep Lluís Anton : És obvi que no és el mateix estar en un territori com Olot, que a Santa Coloma de Gramanet o a Flix. És justament per això que considerem que són la gent que viu al territori els qui han de plantejar els temes de mobilització. Des de la Cal nacional podem coordinar assessorar i treballar conjuntament, però no imposar els temes particulars. El lema general de ”català llengua d’Europa” es va escollir perquè hi ha estats amb menys població que els Països Catalans amb un estatus lingüístic superior al català; per exemple — amb tots els respectes —ara entrarà Malta. ”Català llengua d’Europa” és un toc d’alerta a Brusel.les, l’Europa que se vol construïr no ha de ser únicament l’Europa del capital, l’Europa que deixa passar les mercaderies, sinó que ha de ser l’Europa dels ciutadans, amb tot el que això comporta de foment de valors democràtics, de respecte de paràmetres culturals de totes les persones que formen part de la Unió Europea. És una llança a Brusel.les i al Parlament Europeu per dir : - escolti aquí hi ha territoris que no tenen fronteres estatals i les persones que hi viuen són tan dignes com aquelles que tenen estructures estatals.
El Rall : El fet que el Correllengua creixi te dos possibles lectures, d’un costat és positiu perquè la gent pren consciència de la csituació, però també posa de manifest que encara cal fer ”correllengües” per a protegir el català. Quina perspectiva hi ha al Principat, a nivell de l’ús social de la llengua, de la seva utilització a les administracions… És que sem en una situació negativa, estacionària ? Això ens interessa a Catalunya Nord perquè de vegades ens enmirallem en el sud.
Josep Lluís Anton : En aquests moments hi ha una situació de regressió, perquè el neocentralisme jacobí primer inspirat pel PSOE i ara pel Partido Popular amb la majoria absoluta que té al parlament espanyol, ha fet que algunes actituds que semblaven superades, de resistència a la utilització del català, ara reapareguin. Molta gent de la segona generació d’immigració (immigració espanyola principalment), s’incorporava normalment al català, però l’aparició d’un nacionalisme espanyol xenòfob està fent, per desgràcia, que això no sigui tan fàcil. Hi ha mitjans de comunicació privats que fan campanya sistemàtica contra el català o que, si no la fan obertament, tenen el català reduït a poca cosa i utilitzat a hores intempestives. Això fa que l’ús social es reduexi, i que empreses que sempre havien rotulat en català, com CAPRABO, en el moment que van fora del Principat es posen a rotular en espanyol. O altres empreses que utilitzen el grec, el portuguès, etc ... en els seus embalatges, tenen problemes a l’hora de rotular en català. El català està retrocedint perquè la gent no capta que sigui socialment necessari parlar en català. I això és la feina de les administracions. Uns exemples : a Mataró un jutge va interrompre un judici perquè la secretària no entenia el català, la policia no t’atén en català, a les empreses públiques, com la RENFE, has de fer contínuament militància perquè facin les coses en català. I és clar a la gent no se li pot demanar que faci contínuament esforços, i molta gent es cansa, i s’arriba a una situació on la gent no perceb la utilitat del català, és per això que va sortir el Correllengua com un element de revitalització, de mobilització… si anem per aquest camí si tots ens quedem asseguts a la cadira serà questió d'una o dues ge-neracions, però la cultura que hem heretat dels nostres pares pot desaparéixer, i jo sóc una persona sortida de la immigració, d’origen castellà, però malgrat això també el català és la meva llengua i sóc tan concernit com si fos català d’origen.
El Correllengua és doncs una festa participativa, lúdica, però també reivindicativa enfront de tots els poders, el municipal, l’autonòmic, l’estatal, que agrupi el màxim de gent possible per demostrar la utilitat de la llengua i exigir el seu respecte.
La immigració actual, especialment la sudamericana, representa un pro-blema, primer desconeixen que arriben a un país que té una llengua pròpia, com que en general nosaltres, els catalans, no fem l’esforç de parlar amb ells en català, pensen que la llengua no els és necessària, i si mai arriben a una feina on se’ls exigeix parlar en català, es tanquen en banda i diuen que se'ls margina perquè no són catalans. La feina de la CAL es dur a terme un treball pedagògic de conscienciació social, basat sobretot en la participació de la gent. Nosaltres defensem el català com una llengua que té més de mil anys d’història, i no anem contra ningú, defensem una cosa en clau positiva, defensem allò que és nostre perquè si no ho fem nosaltres no ho farà ningú per nosaltres. Personalment trobo a faltar un treball de cosncienciació mínima de cara al català en els barris populars per part dels partits d’esquerra (PSC/Iniciativa), treball que havia existit en el moment de la transició. I això és greu fins i tot per aquests mateixos partits, ja que un electorat de classe mitja baixa, al qual no se li doni una consciència catalana, que no se l’arreli al país pot passar de votar esquerra a votar extrema dreta, és un fenòmen de desintegració social que coneixeu a l’Estat francès. Repeteixo el treball de la CAL en aquests ambients ha de ser pedagògic, de demostrar que no hi cap racisme contra ningú ni contra res, de respecte mutu (el respecte sempre ha de ser bilateral), i demostrar que el català és útil i que el cal transmetre a les noves generacions.
El Rall : El problema de canviar tan ràpidament de l’esquerra a l’extrema dreta, és bàsicament un problema de pèrdua de l’entramat social.
Josep Lluís Anton : Es veritat, però és que la llengua forma part d’aquest entramat social. L’absència de treball dels partits d’esquerra a nivell lingüístic, com l’absència de treball d’aquests mateixos partits a nivell social, fa que es crei una situació de confusió total. Les paraules són recuperades per la dreta, sentir parlar a la gent del Partido Popular de llibertat fa riure a la gent amb consciència, però la gent que miren ”Operación Triumfo” (l’equivalent francès es Star Academie — nota del Rall), s’ho creu, i al final tothom diu que tots els polítics són iguals, el que no és veritat. N’hi ha de corruptes i n’hi ha que no ho són. El resultat és que la gent està totalment mancada de valors de referència, conceptes d’esquerra recuperats per la dreta, que evidentment fa política de dretes, com vols que la gent no es refugii en les sectes, farta de tot plegat. La llengua pot i ha de ser un valor de referència per mantenir una trama social coherent.
El Rall : Canviant de tema, aquest any el Correllengua ha tingut un manifest unitari a nivell de Païos Catalans, és una primera. Penseu que es pot continuar en el camí de fer les coses unitàriament a nivell de País Valencià, Illes, Franja de Ponent, Catalunya Nord i Principat ?
Josep Lluís Anton : Des de la CAL som optimistes, volem sumar esforços i som conscients que el nostre país comença a Salses i va fins a Guardamar i comença a Fraga i acaba a Maó. Sempre hem estat buscant el treballar conjuntament amb tots els Països Catalans, és una satisfacció per nosaltres treballar des de fa quatre anys amb la gent de Catalunya Nord, de federació i del casal Jaume Ier de Perpinyà, des d’una base de respecte i de coneixement mutu, això mateix hem fet aquest any on el Correlllengua ha arribat a Menorca, impulsat per gent de Menorca, a la Franja de Ponent hem col.laborat amb els Casals Jaume Ier. Aquest any hem estat capaços tots d’assumir un manifest unitari del Correllengua a tot el territori nacional. Som optimistes sempre sobre la base de que cal respectar la gent que treballa a cada part del territori. És evident que és molt més el que ens uneix que allò que ens pugui separar. Seria per a mi una gran satisfacció que aquest any 2003 hi hagués un manifest unitari i un cartell també unitari.
El Rall : Una darrera pregunta, novembre 2003, tots a Perpinyà ?
Josep Lluís Anton : Evidentment totes i tots