EL RALL 02
MIGRACIONS
CATALANS I
NOUVINGUTS,
QUIN FUTUR PEL PAÍS ?
A l'hora on s'anunciava que la poblacio de Catalunya Nord venia de superar la
xifra de 400 000, les perspectives demogràfiques publicades per l'INSEE preveien
que la població seguiria creixent de manera espectacular, en tot cas molt per
sobre de la mitjana a l'Estat francès. Sempre segons l'INSEE seríem 440 000
l'any 2012.
Aquest creixement no ens pot deixar indiferents. És cert que en el passat hem
conegut creixements que no tenien res a veure amb un saldo positiu degut a la
pròpia natalitat. Tota la història de Catalunya Nord consta de moviments migratoris.
Ens cal qüestionar sobre les seves conseqüències sobre el territori, l'ocupació
de l'espai i la seva protecció, sobre les infraestructures, sobre la cohesió
social, sobre la conservació de la cultura i de la llengua. Quan ens ho mirem
d'aprop, veiem que l'arribada massiva de població forana tindrà conseqüències
sobre tots els aspectes de la nostra vida i dels nostres infants. Ens cal prendre
consciència d'aquest fenomen irreversible que ja podem anomenar com un dels
pro-blemes majors que ens caldrà afrontar els decennis a venir i que afectarà
la supervivència de la nostra identitat en sentit ampli. Sense catastrofisme
però de manera pragmàtica i seriosa ens cal preparar a aquesta nova situació.
El segle passat, quan la població era més estable i que els catalanoparlants
o els nadius eren encara majoritaris, aquí com en altres llocs amb altres llengües
i cultures, les relacions amb els nouvinguts eren del domini del " tercer exclós
" és a dir que es tractava de defensar i preservar la catalanitat en intern.
Era una relació de majoria contra una minoria exclosa. Avui dia aquesta concepció
no solament és perillosa, antidemocràtica, sinó que no és operativa. Ens cal
entrar en una relació del "tercer inclós" amb els nouvinguts a Catalunya Nord.
O ens tanquem amb els nostres valors, amb la nostra veritat i ens condemnem
a curt termini, o proposem de compartir un màxim de valors amb els nouvinguts.
Ja compartim el territori, cal anar més enllà i afegir-hi elements de cultura,
de llengua, fent per manera que s'apropriïn els valors que fan la peculiaritat
d'aquest territori. Aquesta connexió entre el territori i la gent que hi viu
(tota la gent si és possible) és imprescindible pel futur del país.
Hom podria considerar que la vinguda massiva de gent forana agreuja els problemes
i especialment el de la llengua. Curiosament i sense fer prova de provocació
excessiva voldria donar proves del contrari i alhora donar-nos ànims. Res no
es pitjor que el fatalisme i el derrotisme davant les dificultats.
A veure: hem patit durant gairebé un segle, el segle passat, el més gran retrocés
de la història de la llengua catalana sobre el nostre territori, el de Catalunya
Nord. La responsabilitat s'escau a la política etnocista i repressiva de l'estat
francès però també a la pròpia actitud dels nordcatalans de socarel que han
cultivat un autoodi desastrós.
Doncs assistim des de fa poc a una nova actitud dels nouvinguts a Catalunya
Nord:
1) Ja no són jubilats els qui arriben majoritàriament. S'instal.len gent de
totes les edats, però de més en més parelles relativament joves (25-35 anys),
amb un o dos nens joves, i d'un estatus social mitjà a mitjà elevat.
2) Globalment, els nouvinguts no rebutjen la identitat catalana. Són en estat
de demanda. Els trobem entre els pares que són favorables a l'ensenyament del
català (escoles catalanes, bilingües o en sensibi-lització), també acudeixen
als cursos de català per adults. No s'explicaria el fenomen al voltant de la
Usap si hi hagués un rebuig identitari de desenes de milers d'habitants.
3) La bona imatge del català i de la projecció de Barcelona i Catalunya sedueixen
els nouvinguts que no cultiven l'autoodi dels catalans de naixement.
Per tant en podem deduir que com més va menys veiem diferències d'actitud i
de coneixement de la llengua catalana entre un jove català fill i nét de catalans
i un jove fill de nouvinguts. Ens trobem en una nova situació on assolim una
substitució de la població amb generacions verges de tot apriori, amb la desaparició
de l'autoodi i amb les quals tot és o serà a reconstruir.
Més val uns nouvinguts favorables al català que catalans víctimes de l'autoodi
i contraris a l'ensenyament o a la recuperació identitària.
" Du passé faisons table rase " deien els idealistes, ens trobem ara en aquesta
situació, a la cruïlla dels camins, potser una sort per Catalunya Nord, sempre
i quan hi hagi voluntat de no renunciar.
Tot al contrari de les actituds de tancament i de crispació dels francesos de
cara a la por de la immigració que s'han traduit en el vot FN la prima-vera
del 2002, els catalans del nord hem d'acollir els nouvinguts amb serenitat,
seducció, imaginació, determinació. Ens ho agrairan els nostres fills, i els
mateixos nouvinguts.
| |