Situació dels intercanvis elèctrics transpirinencs.
Actualment quatre línies d’Alta Tensió uneixen l’Estat espanyol a les centrals nuclears franceses.
Aquesta xarxa està formada per dos THT de 400 000 volts que travessen els Pirineus de Cantagrite a Hermam a l’oest , de Baixàs a Vic a l’est i dos altres THT de 225 000 volts al centre de Pragnère a Biencas i a l’oest d’Arkate a Mouguerre.
Per a EDF i la seva filial RTE, la capacitat del trànsit elèctric és massa modesta per a un servei regional (EDF vol consolidar la seva posició a nivell de l’Estat espanyol).
Crear una nova línia de 400 000 volts faria passar els intercanvis de 1100 megawatts a 2600 MW. Aquesta nova línia ha de donar resposta a tres preocupacions principals : reduir els costos d’inversió i de producció, assegurar una assistència mútua entre països i obrir el mercat elèctric a la desregularització comunitària. Per a l’oposició es tracta de l’anunci d’una catàstrofe important.
Vendre electricitat a l’Estat espanyol i crear una línia suplementària justifica el manteniment del potencial nuclear francès i la renovació de les centrals.
Una línia THT és sinònim de catàstrofe paisatgística i mediambiental, d’esfondrament de l’economia basada en el turisme amb la desva-lorització dels terrenys, el saqueig de les terres agrícoles, particularment de les vinyes, els vergers i l’horticultura.
Una línia THT crea camps magnètics (CEM) amb efectes nocius sobre els éssers vius i doncs, sobre els humans.
Els estudis científics realitzats sobre aquest tema, una mica a tot arreu (Estats Units, Canadà, Anglaterra, Estat francès), arriben a les mateixes conclusions : perturbació del sistema immunitari (disminució d’un 25% de la capacitat de destrucció de les cèl.lules canceroses), leucèmies infantils, càncers cerebrals.
L’INSERM en un raport de l’any 1992 i l’OMS el 1998, posen de relleu el paper dels CEM en la fase d’activació dels càncers.
A tall d’informació, a Coutiches, ciutat del nord de l’Estat francès, EDF ha comprat les cases després de la instal.lació d’un protocol de seguiment epidemològic dels seus habitants. Per què EDF gasta tants diners si les línies THT són inofensives?

Desenvolupament durable a Catalunya Nord.
El context.
El desenvolupament durable de l’ordenació del territori a Catalunya Nord es presenta compromés. Les previsions i els qui les elaboren ens anuncien que en els propers 20 anys es duplicarà la població del “departament”.
D’ara endavant les infraestructures ja són insuficients de cara al flux constant de nouvinguts. Manquen Instituts, col.legis i serveis públics. Els P.O.S. exploten i el més dur encara ha d’arribar. Cap pla de desenvolupament seriós a la vista! I malgrat tot, en aquests territoris que haurien de permetre l’acull, hi passen greus hipoteques i engoleixen l’espai vital : una línia THT, una línia TGV, un desdoblament de l’autopista, un aqüeducte que transporti les aigües del Roine. Sembla que cada vegada sigui menys sostenible el concepte de desenvolupament durable del territori.
Catalunya Nord ha esdevingut el passadís de tots els danys...!
Resistència i mobilització.
Pilones de 65 m d’alçada guarnides de cables, que saquegen la plana rossellonesa, el paisatge i l’economia!. Aquesta visió és insuportable pels catalans del nord.
Ja s’han fet sentir veus. Amb perfecte unanimitat els 31 consellers generals i el president han votat una moció contra la contrucció d’aquesta línia. L’associació dels batlles i els representants dels 41 municipis concernits han manifestat la seva desaprovació. Les dues federacions d’associacions per a la protecció del medi ambient (FENEC i FRENE 66), han criticat i manifestat el seu desacord.
S’ha creat el col.lectiu “400 000 volts no, gràcies!” que agrupa un bon nombre d’opositors. Al sud i al nord de l’Albera s’han agrupat elegits polítics per formar un col.lectiu contra el traçat.
Tant els catalans del nord com els del sud tenen el dret de decidir les seves prioritats i les seves opcions. Diuen no a Madrid i a París perquè han signat aquest projecte a les seves esquenes. Demanen que l’Estat francès, per l’intermediari del prefecte, no imposi les opcions comercials d’una multinacional.
Recordem que altres pirinencs, a la vall del Louron, després de 12 anys de lluita varen foragitar aquest projecte que avui reapareix a casa nostra.

Mobilitzem-nos, unim-nos a “400 000 volts no, gràcies!”.
L’objectiu del col.lectiu és el de reunir les forces que lluiten contra el projecte del THT : associacions, elegits polítics, partits, sindicats, ciutadans.
Cada entitat és lliure de prendre les seves iniciatives.
El Col.lectiu proposa accions.
En qualsevol moment s’accepten adhesions a la coordinadora.
El Col.lectiu col.labora amb entitats i institucions del Principat de Catalunya, com la plataforma “Salvem l’Empordà”

Contacte :
Casal Jaume Ier de Perpinyà
2, carrer Sant Mateu
66 000 Perpinyà
Tel./Fax : 04 68 35 38 91
c.e. : c.c.c@wanadoo.fr

Posició del col.lectiu
El col.lectiu s’ha definit clarament com a antinuclear i contra el libera-lisme del mercat elèctric europeu. S’ha oposat totalment al pas d’aquesta línia pel territori nordcatalà. Denuncia la creació d’una línia 400 000 volts, avalada per un nou mercat financer que justifica la construcció d’un nou programa nuclear per a l’Estat francès.
Es pronuncia per una altra alternativa, la de la producció d’una energia elèctrica local i neta, en territori de l’Estat espanyol.
Per això, el col.lectiu ha introduit una doble demanda a la “Comissió permanent del debat públic”, és a dir, incloure en la seva reflexió un veritable control contradictori sobre l’oportunitat formulada per la “Red Eléctrica España” de fornir-se en l’anomenat “Mercat de Baixàs”, com a única possibilitat de font energètica elèctrica i d’altra banda analitzar la solidaritat en sentit únic amb la península ibèrica, que planteja el problema de l’amenatjament del territori nordcatalà i la instal.lació d’un pla que no sigui posat en qüestió cada vegada que la política europea exigeixi de fer passar per Catalunya Nord tots els passadissos d’intercanvi.
El col.lectiu denuncia el dèficit democràtic, cal que cada ciutadà sigui informat i consultat, i per això demana la organització d’un referèndum en les 41 poblacions concernides.

Consultar i debat públic : el catalans recorden el que fou la consulta dels ciutadans a Vingrau. Sense referèndum no hi ha democràcia.

L’Albera Bages Baixàs Banyuls dels Aspres Bao Brullà Calce Canoès Ceret Les Cluses Forques Llauró Llupià Montesquiu

Morellàs Ortafà Paçà Perpinyà El Pertús Pesillà de la Ribera Pollestres Pontellà La Roca d’Albera Sant Esteve del Monestir Sant Feliu d’Avall Sant Genís de Fontanes Sant Joan la Cella Sant Joan Pla de Corts

Santa Coloma de la Comanda El Soler Terrats Toluges Torderes Tresserres Trullars Tuïr Vilallonga dels Monts Vilamulaca Vilanova de la Ribera Vivés El Voló

Aire Nou de Bao

contacta'ns