| Redactor | ||||||
dels missatges |
|
5 carrer André Derain
F-66190 Cotlliure (El Rosselló) Tel: 04 68 82 08 47
Les Nadales d'en Pere Mateu
|
||
| EDITORIAL 2005 - "EL CAP D'ORQUESTRA" *Malgrat que els polítics nord catalans es declarin contraris a la línia Molt Alta Tensió (THT) per no perdre els vots d'un electorat majoritàriament oposat, la THT es farà. De fet obeeixen al cap d'orquestra de París! * Fa temps que volen el Tren d'Alta Velocitat (T.G.V.) però és el cap d'orquestra qui decidirà quan i com * A la ciutat de Montpellier impera un perillós septimaniac. per tal d'esborrar la identitat (nord) catalana el cap d'orquestra ha ressuscitat la Septimania. Contents o no, els seus comensuals acaten el cap i callen! * A l'hora on França s'ha gastt una quantitat colossal d'€uros per un prestigiós viaducte a Millau (Llenguadoc) no té previst el més mínim túnel entre Cervera de la Marenda i Port Bou per salvar aquesta zona econòmicament sinistrada. * Tots aquests i més altres problemes nord catalans serien solucionats si teníem un país políticament independent o al menys autònom amb un cap d'orquestra ben nostre que faria cas dels nostres grans i petits desitjos. |
Cotlliure (Catalunya Nord) - El Port d'Avall Postal datada del 22 de setembre del 1905 quan Cotlliure tenia una Indústria i una Cultura pesqueres.
| 1130 | El Temple rep un immoble situat al Carrer Mailly a Perpinyà
|
| 1205 | PERE II ratifica a favor del Mas Déu la donació
feta per Berenguer d'Orla a la milícia del Temple (Cotlliure),
de varis dominis a Tatzó i Jusà |
| 1230 | Jaume 1er dóna Pals a Bernat de Santa Eugènia,
senyor de Torroella de Montgrí com a premi a la seva aportació
a la conquesta de Mallorca |
| 1305 | En el testament datat del 8 dels idus de gener, Jaume 1er de Mallorca institueix el seu fill Sanç com a hereter de Cotlliure. el 6 de febrer, recomana de mantenir en bon estat els fars de Portvendres i Portopí (Mallorca) i també deixar-hi a cadascun d'ells un "farahó" (faroner), de la festa de Santa Maria de setembre a la de Pentecostes. |
| 1 d'abril assassinat de Roger de Flor, de l'Almirall i de mercaders catalans a Adrianòpolis (Edirne) desencadena contra l'Imperi de Constantinople una revolta dels almogàvers coneguda com a Venjança Catalana. | |
| Un cos de tropes de cavallers catalans i aragonesos i d'almagàvers
comandats per Diego de LARRAT (o de la Rata) defensa Florència
contra l'emperador Enric VII i els Gibel.lins amb resultats global
positiu. |
|
| 1330 | El títol de comtat de Malta i Gozzo detingut per Guillem
II (duc d'Atenes i de Neopàtria, príncep de tàrent...
duc de Noto... comte ... Malta i Gozzo, tercer fill del rei Frederic
II de Sicília) és cedit al seu germà Alfons Frederic
d'Aragó i als seus descendents. |
| 1355 | (11 de juliol) PERE III el Cerimoniós signa a Sanluri
(Sardenya) un tractat de pau que fixa la partició de l'illa
entre la Corona d'Aragó i les principals faccions sardes, els
jutges d'Arborea i els Dòria. |
| 1380 | JOAN 1er de Catalunya Aragó, dit el caçador, es casa
amb Violant, filla del duc Roberts 1 de Bar i neboda de Carles V de
França
|
| 1430 | COTLLIURE - El navilier Arnau TAULER amb la seva nau "Jesús"
de 300 tones recorre el Mediterrani i l'Atlàntic
|
| 1480 | L'estol català de FERRAN de Nàpols deslliure Rodes
del setge turc
|
| 1580 | Construcció de la CASA DE LA VALL, seu del govern d'Andorra |
| 1630 | l'escriptor místic rossellonès Pere NOCOLAU publica a Perpinyà el "Llibre y declaració de noms de Maria" La història de l'alberg CALONES d'Andorra la Vella remunta al 1630 |
| 1655 | Lluís GENEBRÉS, arquitecte i escultor de Perpinyà, crea el retaula de la Trinitat de l'església de Prada de Conflent. Lluís XIV declara els Andorrans exempts de tot tipús de talla i contribució. |
| 1705 | (20 de juny) Tractat de Gènova pel qual Catalunya s'aixeca
al costat del rei-arxiduc Carles III i, en canvi rep d'Angleterra
ajut militar i la garantia de defensar les constitucions i les lleis
de Catalunya. Comença la guerra de Successió que s'acabarà
l'11 de Setembre de 1714 amb la caiguda de Barcelona
|
| 1755 | Mor a Barcelona Antoni Viladomat MANALT, el més il.lustre
representant de la pintura barroca catalana. Cultivà tots el
gèneres (natura morta, paisatge, retrats)
|
| 1805 | COTLLIURE (9 de juny) Els propietaris de Consolació es reuneixen per primera vegada i escolleixen un consell d'administració deprès d'haver-se engatjat per acta notariada a no vendre mai l'ermitatge. Restabliment de la Processió de Sant Vicenç prohibida durant el periíode de la Revolució |
| 1855 | (2 de juliol) s'inicia a Barcelona una vaga general, la primera i un dels episodis més notables de la història del moviment obrer català, en protesta per la prohibició de les associacions obreres. (14 de setembre) Fundació a Barcelona de la Maquinista Terrestre i Marítima, la principal empresa catalana de foneria de metall i construccions de maquinària |
| 1880 | Justí PEPRATX de Ceret (Vallespir) escriu "Ramallets de proverbis, màximes i adagis catalans" L'han anomenat Pare de la Renaixença rossellonesa. Valentí ALMIRALL organitza a Barcelona el primer Congrès Catalanista. Polítics, escriptors i altres... hi participen amb entusiasme. |
| 1905 | L'escultor i escriptor Gustau VIOLET (Tuïr - Rosselló) exposa a Barcelona amb Bausil, Montfreid i Terrus. El seu art basat en l'expressió que ell anomena la raça catalana rep un èxit triomfal. Entre les seves obres hi ha els monuments als morts de Perpinyà i Cottliure. El pintor Henri MATISSE descobreix Cotlliure i l'escultor Arístides MAILLOL ( de Banyuls de la Marenda) crea l'acció encadenada, monument al socoalista Louis Auguste BLANQUI. Les despulles de JAUME III de Mallorca sepultades a la Seu de València foren portades a Mallorca. Fou sebollit a la catedral amb tota la dignitat que corresponia a la seva reialesa. (26 d'abril) Neix a Santa Coloma de Gramanet Antoni PUIGVERT. Especializat en urologia, ha realitzat més de 30.000 intervencions quirúrgiques. |
| 1930 | (maig) Creació a Andorra la Vella de la Biblioteca Púbica
de la Casa de la Vall
|
| 1980 | (23 d'abril) Jordi PUJOL és nomenat President de la Generalitat,
el primer elegit democràcticament des de la Segona Repúplica,
pel Parlament de Catalunya amb els vots de Convergència i Unió,
Centristes-UCD i Esquerra Republicana
|
| 2005 | 13è any en què França no ha ratificat la Carta Europea de les Llengües (dites) Regionals i Minoritàries. |