La dona i la transmissió de la identitat
La dona i la transmissió de la identitat
El proppassat dissabte 4 de juny, a quarts de set de la tarda i en el marc de l’Identicat 2005, va tenir lloc una xerrada sobre aquest tema amb Coleta Tinyeres, Cillie Motzfeld, Marta Serra i Laura Bertran, aquesta darrera com a moderadora. L’assistència va ser força nombrosa, prop d’una seixantena de persones. La sala de l’ajuntament va quedar petita: hi havia força gent dreta o asseguda a terra. La primera a parlar va ser la Coleta que va puntualitzar sobre la construcció de la identitat en l’infant, com a aspecte global, sobre el paper de la mare i de l’escola i va aportar la seva experiència com a mestra que, utilitzant cançons o contes en català a la classe, ajudava els alumnes a identificar-se amb la cultura del país. La Cillie, noruega, va explicar la seva experiència familiar de bilingüisme en la que el fet de que pare i mare parlessin cadascú en la seva llengua materna, català i noruec, ha estat sempre positiva i no ha comportat cap dificultat perquè els nins aprenguessin la llengua francesa, ans al contrari. La Marta va reforçar la idea de responsabilitat compartida, entre mare i pare i també va parlar de la necessitat de no culpabilitzar les mares que havien canviat de llengua davant la pressió de l’escola que amenaçava amb una impossibilitat d’aprenentatge i d’inserció en el món del treball si els seus fills continuaven parlant català a casa. Va insistir en la necessitat d’acabar amb l’auto odi per poder avançar en la recuperació de la llengua i la cultura. Idees que va corroborar l’Andreu Dediés. El públic va intervenir per puntualitzar algunes de les qüestions plantejades i/o explicant la seva pròpia experiència. Els punts més rellevants serien: Van ser molt nombroses les intervencions per explicar la pròpia experiència, sovint dolorosa. Però és important que tothom, no només els intel·lectuals, parli del tema, tregui el que duu a dins, expressi els seus sentiments si es vol superar l’auto odi. En part perquè no hi havia temps però potser també
perquè l’ambient era carregat d’emocions, no es van
treure conclusions ni es van apuntar solucions al problema. Núria Fabrès |
www.airenou.net |