 |
LES VEUS DE L’ESTANY
HAVANERES I VALSETS 04 68 80 34 61 Esforça’t
en el teu quefer Com
si cada gest que facis De
cada cop de martell que donis De
cada pedra que posis Depengués
el benestar de la humanitat Doncs
creu que d’això depèn Joan
Maragall |
La colonització
i la implantació de la cultura hispànica a les Antilles, i les cultures de les
ètnies africanes esclaves, van a poc a poc, a partir del segle XVIII, definir
un estil de dansa i de música que ràpidament arriba a Europa, sobretot a Madrid.
Aquestes danses i músiques s’anomenen « havaneres » des del 1850.
Aquests cants
d’autors anònims, de transmissió oral, se caracteritzen per un compàs lent que invita
al moviment. Se diuen a vegades « tango americano, cancion habanera, cancion
americana…) » Les orquestres típiques, compostes sovint d’antics esclaus
negres, els interpreten al teatre de Cuba on s’hi juga també òperes o zarzueles
i són cada vegada més apreciats per autors com Eduardo Sanchez de Fuentes, Bizet,
Lalo, Saint Saëns,…
Els mariners foren
els primers vehicles d’aquest cant cubà cap a Europa, a final de la marina a
vela. Tan bon punt Catalunya tingué la possibilitat de comerciar amb Amèrica,
es veié aparèixer havaneres en català. És per aquestes raons que els textos
giren al voltant del mar, del mariner i sobretot de la dona, tant la deixada
a Cuba com aquesta que s’espera a Europa.
Les primeres Havaneres
escrites a Europa són obres líriques i instrumentals destinades a ser cantades
per corals. A Catalunya, és José Luis Ortega Monasterio (basc de naixement 1919)
qui escriví « El meu avi» 1968, « la Ballada d’en Lucas » i ballets
com « Rosa de port» i « corrandes marineres ». Citem també J.
Bartomeus « En la barqueta», F. Sirés : « La gavina», R .
Careras i Perich : « Un llop de mar », J. Bastons « Mariner
de terra endins» ; « Tamariu».
A Catalunya, sobretot
a l’Empordà, l ‘acompanyament musical se compon generalment d’una guitarra,
d’un acordió i d’un contrabaix i l’Havanera esdevé una cançó de carrers i de
taverna, cançó d’aventurers de retorn de les Antilles, cançó de mariners descansant
qui per suplir a la manca d’acompanyament musical els obligaven a trobar una
segona veu i a vegades una tercera.
Després d’un període
de descans els anys 1950, l’Havanera recobra un important interès a prop del
públic des de final dels anys 1960, en part gràcies al turisme de la Costa Brava.
És en aquesta època que neixen els grups més coneguts: « Els Pescadors
de l’Escala», « Port-Bo », « Peix Fregit», « Oreig de Mar» …
Però les havaneres
són altres coses que música i lletres. Són una descripció de la vida, de les
experiències viscudes, de les joies o dolors, dels records o enyorances. Com
podem creure que els mariners dels segles passats podien viure al temps de la
marina de vela. La nostra imaginació balla al ritme del cant, vola amb « La
Gavina» o « La Paloma», i de culta aquesta forma musical ha esdevingut
un cant popular que troba les seves arrels, fa tot just un segle i mig, arribant
d’Amèrica per la via dels ports espanyols.
El Grup de cantants
Les Veus de l’Estany se proposa d’interpretar aquests cants melodiosos i exòtics
de mariners de Cuba. Aquestes melodies polifòniques, cantades en català o en
castellà parlen del mar, de la dona o de la barca i vos enduran sobre tots els
oceans del món, dins la calma o la tempesta.
Les Veus de l’Estany
Associació llei
de 1901
Declarada el 17
de febrer 1994
N° 0662009041
a Perpinyà
14 Carrer cabrit
66570 Sant Nazari
Telèfon: 04 68
80 34 61
| altres enllaços amb Catalunya Nord | inscriu la teva entitat |  |