| Professors de català : missió de salvació Alà Baylac Ferrer, Vice-president de l'APLEC (Associació per a l'ensenyament del català) - 25/9/04 Avui dia, al cap de 12 anys d'existència del CAPES, els professors de català als col·legis i liceus de Catalunya Nord són una quarantena (per uns cinquanta establiments). Encara que la situació no sigui pas ideal en el secundari -moltes hores són suprimides i la continuïtat del concurs és amenaçat per les supressions pel ministeri d'Educació, els horaris no són pas sempre ben plaçats, la demanda de les famílies no és pas sempre respectada (solament el 6% dels alumnes fan català al secundari), els professors de català són utilitzats per ensenyar altres disciplines...- però globalment, sí que la implantació de l'ensenyament del català avança cap a més normalitat. Ara bé, aquest progrés no cal pas que amagui la realitat de la situació del català en la societat : la coneixença i l'ús de la llengua reculen a Catalunya Nord i no existeix cap pla de salvació particular per intentar invertir aquesta evolució (com és el cas per exemple de l'acció de les autoritats franceses a favor d'una francofonia en declivi). La llengua catalana té una transmissió natural (per la familiar i l'entorn social) molt deficitària i l'escola no és pas encara en mesura de compensar-ho (només un 2% dels alumnes de Catalunya Nord són en fileres bilingües o immersives). O sigui que, a falta de suport clar de les autoritats ministerials o d'intervenció ferma dels polítics a favor de la supervivència del català, qui pot intervenir en el procés de salvació de la llengua són els professors de català. Els ensenyants al secundari han de ser conscients -i prendre urgentment consciència, si encara no és el cas- que tenen ells, a les seues mans, la missió de salvar la llengua. Tenen ells, els màxims especialistes de la llengua, el poder d'intervenir per a canviar la situació. Ells són els que poden ser decisius pel futur del català, forçant a tot arreu i cada dia les immenses i múltiples inèrcies que impedeixen que la demanda d'ensenyament de català dels pares sigui satisfeta. Recordem que 40% vol bilingüisme i 63% vol ensenyament de la llengua. És absolutament indispensable que els professors de català tinguin ben clar la importància del seu rol i de la seua missió de salvació. Per la llur posició, en contacte amb els adolescents i les famílies, tenen la capacitat d'incidir en el progrés i la materialització de la demanda. Cal que la llur acció se tradueixi en resultats concrets i xifrats. És indispensable perquè entrem en una dinàmica de salvació i renaixença de la llengua de generar més alumnes, més candidats per a l'ensenyament de la llengua : més joves han de fer estudis de català a la Universitat de Perpinyà, i més estudiants han de sol·licitar i ocupar les places de mestre bilingüe i professor de català (12 postes l'any passat). Els professors han de tenir clar que la prioritat per al català, la raó de ser d'aquest ensenyament i de llur presència als col·legis i liceu, és encara de suscitar més i més vocacions, de multiplicar els estudiants de català i de formar els molts i molts mestres i professors bilingües que manquen sus del « mercat » de l'educació. Actualment, el sistema educatiu manca d'ensenyants -el que vol dir doncs d'estudiants inscrits en llicenciatura d'Estudis catalans a la universitat- per poder pretendre a cobrir les demandes de la societat de Catalunya Nord i treure la llengua de la zona vermella en la qual se troba. Estem encara força lluny de tenir una situació, ni que sigui mínimament, normal i encara menys satisfactòria per la salvaguarda del català. No tindria pas cap sentit d'esmerçar esforços a posar en plaça un ensenyament de català eficient i de qualitat en els establiments si no s'havia pas de traduir en un augment dels estudiants de català en el superior i en la generalització del bilingüisme. |
| |