El rei de Catalunya Jaume Ier el Conqueridor, va morir el 1276 després d’ampliar els territoris catalans : a Catalunya i Aragó afegeix el País Valencià i Les Illes Balears (contre els moros), Montpeller (per sa mare).

De manera poc estratègica i poc habitual parteix el seu territori entre els seus dos fills : a l’hereu Pere li dóna Aragó, Catalunya i València, i al jove Jaume li inventa el reialme de Mallorca (Illes Balears, Rosselló, Cerdanya... i Montpellier).

A més de l’enveja permanent dels reis de Catalunya i dels reis de França, el petit reialme de Mallorca patirà d’una defensa difícil (en tres parts) que el fragilitza. Malgrat tot el reialme de Mallorca durarà uns 68 anys, governat successivament per Jaume II (1276, 1311), Sanç I (1311, 1324) i Jaume III (1324, 1344).

Sobirans d’un reialme amb característiques ben diferents, el que requerirà reis amb esprit obert i tolerança ; Palma, per exemple, recentment conquistada, punt estratègic per la navegació i el comerç pel Mediterrani.

La presència de la cort de Mallorca a Perpinyà desenvoluparà, entre altres coses, l’arquitectura : el casc antic i sobretot el castell reial, molt original i elegant per l’època : escales foranes, finestres gòtiques, parc, animals de companyia...
L’estil de Mallorca se caracteritza per una combinació de romànic a les parts baixes i arcs gòtics a les parts altes.
Dels molts claustres de Perpinyà, en queden pocs, i entre altres el claustre cementeri (« campo santo ») on s’enterraven els burgesos.

A més, milloraran el castell de Cotlliure, edificaran l’actual ajuntament, el Pont del diable de Ceret, les torres de Madeloc, Massana, Querol, l’església dels Carmes i claustres a Cotlliure, Vilafranca....
De la mateixa manera, a Palma, hom pot veure l’Almudaina, la Seu (la catedral), ...

Les ambicions dels catalans els portaran a conquerir més terres al Mediterrani.
Jaume es casa amb Esclarmunda de Foix i Pere amb Constança de Sicília (el pare de la qual, Manfred, és amo de Nàpols). A la mort de Manfred, Charles de França s’apodera de Nàpols.
Pere decideix reprendre Sicilia, sense l’acord del Papa.

L’exèrcit català és acompanyat de tropes de mercenaris, els Almogàvers, que, a partir d’ara, seran la força del poder reial català.
Recordem els capitans Roger de Flor i Roger de Llúria.

Desenfeinats, aniran a servir Bizanci contre els Turcs, i l’alliberaran ; però al cap de poc, els cabdills catalans se fan assessinar, el que provoca una terrible venjança que portarà els Almogàvers fins a Atenes.

Cal també recordar homes com Arnau de Vilanova, metge (mort el 1311) i Ramon Lllull, gran filòsof.

Finalment Pere el Cerimoniós vol recuperar la totalitat del territori català i obté la rendició de la branca de Mallorca el 1344. Jaume III intentarà encara, amb els diners obtinguts amb la venda de Montpeller al rei de França, de muntar un exèrcit per atacar i reprendre Mallorca, però hi morirà a la batalla de Llluchmajor.