Sortida a Mallorca

El 15 de maig de 2005 preníem contacte amb Magí Ferriol de l'entitat cultural Fent Carrerany de Maria de la Salut (Mallorca). Proposàvem la nostra presència 4 dies.
En Magí no va dubtar, una setmana més tard nos responia que les coses anaven per bon camí. És així que el 13 de juliol 97 airenovencs sortien de Catalunya Nord direcció Les Illes Balears.

Al Vaixell: A les 10 del vespre d'aquest 13 de juliol embarcàvem al ferri, un vaixell capaç de transportar 1800 persones i centenars de vehicles amarrat al port de Barcelona. Començava de veritat el periple i la descoberta de l'embarcació, la major part de nosaltres muntava per primera vegada sobre un vaixell tan gran, i hi anàvem a passar la nit. Els sacs a les habitacions, els més joves se tiraren a la piscina, seguits ràpidament per les padrines que no se volien deixar perdre res. Una passejada pels nombrosos ponts. El jovent anà a localitzar la discoteca. S'assaltà els bars, restaurants i cervesies.
A 23h la nau surtí del port de la Ciutat Comtal. Lentament agafà la direcció de les Balears. Miràvem com s'allunyava la costa Al cap d'una estona la vida esdevenia normal, els uns anaven al bar a fer una canya, altres menjaven, a la discoteca s'hi retrobaven joves i no tan joves, un taula de truc i altres que anaven a dormir...

Arribada a Palma: a les 6 de matí del divendres 14 tot just clarejava el vaixell entrava al port de Palma. De mica en mica tots nos despertaven (menys el jovent que no havia dormit per a no perdre res). Baixàvem del ferri i anàrem al peu de la Catedral de la capital insular per a esmorzar.
A les 9 del matí férem la coneixença del Magí i del Joan, els qui esdevindrien els nostres guies per 4 dies. Una presentació ràpida i el Joan nos explicà històries i llegendes de Palma. És així que vam descobrir que a l'origen del banc March hi havia una persona d'origen pagès, aquest s'havia fet ric amb el contraban de tabac. Quan va tenir molts diners va demanar a fer part de les grans famílies mallorquines, honor que li va ser refusat. Així va comprar un terreny i se va fer un palau més gran, més alt, més bonic que els altres. Van passar pel “Si no fos” lloc preciós on s'hi està bé parant la fresca quan hom és una mica mandrós, ja que “si no fos” així se treballaria.
Vam passar per l'Església Santa Eulàlia, teatre del primer estrip-tease de la literatura. Estrip-tease a l'origen de la conversió del cavaller Ramon Llull en ermita, filòsof, filòleg, teòleg...
A cada cantonada el Joan donava explicacions clares i concises apreciades per tots.
Passant per la Plaça Major nos explicà que era el lloc principal de les festes i de les trobades castelleres. No podíem fer menys que un pilar.
A les 12 deixàvem Palma per anar a gaudir del mar.

Direcció Port de Sóller:
Vam decidir que aprofitaríem les tardes per a descansar, aprofitar les platges, el sol.. Així agafàvem la direcció nord de l'Illa per anar a Sóller. Al peu de la muntanya per arribar al mar triàrem passar pel coll enlloc de passar pel túnel, per 7 quilòmetres més... els autobusos pujaven i a partir del tercer giravolt vam començar de suposar que aquests 7 km serien èpics. El paisatge hi és meravellós, descobreixes que Mallorca és altra cosa que les postals de vora mar amb barques i turistes. Però tot al llarg de la carretera cada 300 metres calia que els autocars paressin i fessin maniobres per mor de no caure al timbau o pujar a les roques. El nostre xòfer que s'enorgullia de ser un “chamoniard” va agafar suades a la baixada encara més rosta que la pujada. A dins entre crits i aplaudiments vam passar 1h30 fantàstica.
A Port de Sóller hi vam menjar i vam anar a la platja, res a veure amb les nostres turístiques. Allà te pots estirar al sorral, ningú te trepitja, tens espai i pots banyar-te sense ser molestat. Vam aixecar pilars i altres construccions castelleres.
Per tornar vam agafar el túnel, 2km800, en 3 minuts érem a Sóller, però no havíem pogut gaudir dels tarongers i de les oliveres de l'anada.

Arribada a Maria: és a final de tarda que entràvem a Maria. Nos hi esperaven el Magí, el Joan i altres hostes. La primera feina ha estat de repartir els 97 airenovencs i els 2 xòfers pel poble. Més o menys un terç a cases particulars, les famílies a la rectoria i el jovent a l'escola.
Just el temps d'instal·lar-se i hem compartit un àpat preparat pels nostres hostes. Coques, embotits, amanides... ensaïmades i fruita... a taula no faltava res.

Divendres 15 el dematí visita de les Perles mallorquines a Manacor: havíem de sortir a les 10 del matí, mes se sap amb “snar gran raid” és l'aventura, aquest matí un roda desbotada i tres quarts d'hora de retard. No passa res arribem a Manacor i visitem la fàbrica de perles. S'ha de dir que aquesta fàbrica per tanta tradició que té li costa posar endavant la primera marca d'identitat: la llengua. En arribar una guia nos volia fer la presentació en francès o en castellà. Nosaltres li vam demanar que xerrés en mallorquí, ella dubtava, suposava que es mallorquí no s'entenia!!! Vam argumentar que veníem de Catalunya Nord i que totes dues llengües només en fan una i que si entenem es rossellonès, podem entendre igual el valencià, el lleidatà... i perquè no el mallorquí. No gaire convençuda va començar i de mica en mica li sortia millor! Miracle hi ha turistes capaços d'entendre es mallorquí!

A la tarda platja: volíem anar a Son Serra i nos sem trapat a Colònies Sant Pere. Totes les platges de l'illa no se valen, aquestes són de les millors. En arribar hem tret la taula i hi hem posat embotits, pa, vi i fruita. Un pa amb tomàquet com déu mana i amb sobrassada del poble. Un regal.
Dos tamarius feien l'ombra necessària per estar bé.
Més tard nos refrescàrem dins l'aigua d'aquesta cala. Poca gent, una vegada més, i tots mallorquins, quin plaer de xerrar amb uns i altres. Ells també, poc acostumats a veure turistes, i encara més poc acostumats a veure turistes parlant català.

A hores baixes a Petra a aixecar castells:a Petra hi vam arribar a les 5 de la tarda, hem trobat ombra i vam descansar per a poder aixecar castells amb tranquil·litat. A les 6 arribaren els Al·lots de Llevant, faixes i a aixecar un pilar de quatre. En primera ronda descarregàrem un quatre de sis amb agulla perfecte, en segona ronda desmuntàrem un tres de set per manca de decisió de la canalla , en repetició descarregàrem una torre de sis amb figuereta. El tres de sis era el tercer castells descarregat i tancàrem l'actuació amb un pilar de cinc.
Els Al·lots ells aixecaren un pilar de quatre, descarregaren un quatre de set, desmuntaren el tres de set, en repetició descarregaren un tres de sis i en tercera ronda una torre pesada, d'aquestes que són proves per aixecar un pis més. Tancaren l'actuació carregant un pilar de cinc.
Menjar, aprofitar les festes del poble i tornada a Maria per a passar-hi la nit.

Dissabte 16, visita de les coves del drac: encara un lloc on no tenen por de comunicar en alemany, castellà, italià, anglès... i poc sovint en mallorquí. Aquí també pateixen el mal català. Que la nostra llengua no val les altres???
Bé, el lloc és meravellós i fresc, s'agraeix quan fa força calor. Vam baixar al mig de les concrecions diverses fins arribar al llac soterrani, hi vam escoltar un concert de música clàssica i espectacle de llums sobre l'aigua arrissada per les barques i els rems. Una hora més tard tornàvem al nivell de la terra i a les temperatures estiuenques.
Com cada tarda a la platja: aquest dissabte triàrem una platja més turística. Hi havia a prop de Portocristo la Cala Bona i la cala Millor. No vam dubtar, si una és bona i l'altra millor... 20 minuts més tard hi paràvem taula i gaudíem del pa amb tomàquet preparat pels nostres hostes.
La diferència amb les platges visitades els dies precedents era enorme, s'aixequen immobles alts, la civilització alemanya ha obrat. Pels bars i restaurants tots els menús hi són en llengua germànica. Aquests també deuen pensar que els mallorquins no mengen, o potser és que van més aviat a les platges no tan concorregudes... De totes formes l'aigua de mar és més o menys la mateixa i les canyes són tan fresques d'un ban com de l'altre.

El vespre tornàvem a Maria: a les 6 de la tarda entràvem per darrer cop al poble que nos acollia.
A recollir els afers, preparar el nostre depart, mes abans havíem d'actuar, de tornar al poble la seva hospitalitat. Vam preparar el correfoc, un parell de garlandes penjades a les platanes de la Plaça, una bateria i a aixecar castells abans de posar el foc.
A 20h30 castellers de Mallorca i castellers del Riberal s'enfaixaven i s'iniciava l'actuació. Un pilar de quatre de cada colla i obrírem amb un tres de set que s'ha tingut de treballar a la baixada En segona ronda s'ha tingut de desmuntar el quatre de sis amb agulla en repetició descarregàrem la torre de sis amb figuereta (no tan maca com la vigília). En tercera ronda desmuntàrem una vegada més el quatre de sis amb agulla. Acabàrem amb dos pilars de quatre simultanis, un dels quals aixecat per sota i deixat net.
Els mallorquins descarregaren els tres i quatre de set, ensopegaren amb el cinc de sis net per dues vegades abans de descarregar un pilar de cinc.

Tremponada popular, trempó??? què és això??? de fet un menjar popular on s'havia invitat més de cinc centes persones per a compartir un sopar; a taula teníem tomates, cebes, tonyina, olives, pebrots, pa.... sal, oli... el necessari per a passar una bona estona junts. Al principi no sabíem massa de com anava la història. Calia tallar tot a trossos petits i menjar-s'ho amb dits o amb el pa. No ens hem mort de fam. Era excel·lent i refrescant.

A les 11 i una mica més iniciàvem el correfoc, la darrera actuació nostra: els sorollosos ja picaven sus dels tambors. Uns minutets el temps que Diables i Bruixes s'arrepleguessin al voltant del polvorí i sortissin de l'església carretera avall fins arribar a la Plaça. El jovent engrescat participà de bona manera, saltant i ballant amb els dimonis sense mai tocar-los. A la plaça els illencs han pogut descobrir les tres maces majors, la senyera que ha sortit més o menys bé, les garlandes, la bateria i finalment les traques; els Sorollosos animaren la plaça mitja hora més.
El temps de desmuntar, recollir el material, fer una parell de canyes, agrair els nostres hostes i ja eren les dues de la matinada. El jovent volia gaudir de tota la nit i anar amb joves mallorquins fins a les 6, els altres (quasi tots els altres) anàrem a dormir.
A les 7 del matí tot era a punt, els autobusos carregats, unes darreres abraçades, unes poques paraules, promeses que uns i altres ens tornaríem a veure'ns i cap a casa que falta gent.
Mes abans de ser a casa calia passar per Palma, pujar al ferri, agafar de nou l'autocar i l'autopista fins a Catalunya Nord.
El jovent ha aprofitar cada instant, cada minut, cada segon per a aclucar els ulls i fer una dormideta.
Els altres pensàvem ja pròxims viatges, futures destinacions i per què no tornar a Mallorca.