| El primer escrit a Catalunya Nord
és datat del 1804 a Perpinyà. Més de 500 versos
componen aquest text. El darrer escrit nord-català és
datat del 1909.
Avui els airenovencs han volgut recuperar aquesta tradició
a fi de posar de nou la llengua catalana al seu lloc en les Festes
Majors i sobre les places dels pobles.
Hem agafat el nom de Trinxeria en record a l'heroi popular Josep
de la Trinxeria.
Ball de Serrallonga
- El ball de Serrallonga fa part dels
balls parlats. És teatre de carrer. S’arrela
en la tradició agafant com a principal protagonista Joan
de Serrallonga. Aquest bandoler llegendari és als catalans
el que és el Guillem Tell, Robin Hood o Bonnie and Clide
per a altres. El folklorista Joan Amades treballava a final de
la seva vida sobre l’estudi del Ball de Serrallonga al Rosselló.
Tenia documentació d’aquest ball a Perpinyà,
Elna, Palau del Vidre i Bulaternera.
- Qui era en Joan de Serrallonga? En Joan Sala
i Ferrer (1596-1634), àlies, Joan de Serrallonga, era bandoler
i cap de quadrilla partidari dels nyerros que defensaven els furs
de la terra davant del poder del rei. Els nyerros eren més
aviat gent del poble i rural, en oposició als cadells,
que malgrat defensar la mateixa causa que els nyerros, eren més
aviat gent noble i senyorial. En Serrallonga va ser pagès,
més precisament llaurador, a les Guilleries, on va aconseguir
ser el cap del bandolerisme català, heroi dels més
febles. Tingué una fi tràgica, el van capturar,
empresonar i jutjar el 1633. L’assotaren, li tallaren les
orelles i l’esquarteraren. El cap el penjaren dins d’una
gàbia, destruiren les seues propietats i cremaren els seus
boscos.
- Quina era la seua «activitat»?
Robava a cara descoberta, va cremar pallers per venjança,
va tallar el nas a una dona per escarment, i si convenia matava
o feia matar a qui li feia mal. Era noble i lleial amb els seus
amics i valedors, però alhora, com ja hem dit els seus
mètodes eren expeditius i violents sense tenir manies a
l’hora de robar i matar. Tot i l’agressivitat que
de vegades demostrava, solia tractar bé tots aquells a
qui robava, sempre que no fossin enemics seus i/o d’algun
home de la seua quadrilla.
- Com era? Físicament era alt i ben plantat.
Sembla que era un home presumit i en els darrers temps portava
barretina. Tenia fums de galant. La indumentària no devia
pas ser diferent de la de molts camperols o vilatans de l’època :
calces fins a mitja cama, grió, sabates o espardenyes,
capa i barret. Però sense dubte els bandolers importants,
com era Serrallonga, i els cap de colla, devien anar força
més ben vestits : robes de qualitat, barrets amb plomalls,
cadenes d’or al coll i arracades a les orelles.
- Quines armes feia servir? Les armes que feien
servir eren pedrenyals curts i llargs. No hi havia veritable bandoler
sense pedrenyal. També utilitzaven escopets, pistoles i
punyals. Els pedrenyals eren a l’època l’arma
prohibida per les autoritats. La capa de pastor « gascona »
que entraven amb frau a Catalunya i que també era perseguida
per les autoritats, dissimulava les armes de bandoler.
- Les representacions d’aquest ball van
tenir una difusió molt important arreu de Catalunya, tant
la del Sud com la del Nord, durant els segles XVIII i XIX. Segons
les notes de Joan Amades, en una de les últimes representacions
fetes a Perpinyà cap al 1850 hi van prendre part unes vuitanta
persones. Se veu que el llenguatge era tan groller, que fins i
tot la policia hi va haver d’intervenir. Palau del Vidre
sembla que va ser la població nord-catalana on va ser més
important el Ball de Serrallonga. La versió de Bulaternera
és, segons Amades, més completa i més interessant
que la de Palau del Vidre. És més afinada de llenguatge
i amb tota probabilitat més bella que l’altra. Aquest
ball, ha estat una de les manifestacions importants de la nostra
cultura popular, ha format part de la tradició durant un
llarg període, i després d’una llarga interrupció
ha reprès. Reapareix a Vilafranca del Penedès el
1980, prenent part en cercaviles i processons, i fent por als
més menuts que surten a espiar els balls. I no només
a Vilafranca, sinó que en molts més pobles catalans:
Torredembarra, Sitges, Banyoles, Tarragona, Valls, Vilanova i
la Geltrú, Terrassa, Sant Hilari Sacalm,… i ara aquí
a Bao.
|
