 |
 |
 |
1. Aquest nom de Montserrat és pels catalans sagrat.
|
2. Pels místics, els artistes,
i tots els catalanistes. |
3. El roc és conglomerat
llis i de color rosat. |
 |
 |
 |
4. Tenen noms eixes agulles,
escrits en un feix de fulles. |
5. Lloro, Carota, Baldufa,
Patufet, Senatxo, Trufa… |
6. Quan la boira sembla el mar
el penyal és com un far. |
 |
 |
 |
7. Aquí hi havia ermitans
que pregaven pels humans. |
8. El camí dels degotalls
agrada pels seus detalls : |
9. per Maria capelletes,
monuments pels grans poetes. |
 |
 |
 |
10. Aquest gran conjunt monàstic,
cert, té quelcom de fantàstic. |
11. Ja que té la Moreneta,
nostra llum i nostra meta. |
12. Les núvies hi reben lliris.
Aquí la Verge rep ciris. |
 |
 |
 |
13. Són les llànties votives,
unes proves d’amor vives. |
14. Els monjos benedictins
ensenyen en aquests cims. |
15. De l’Escolania, els nois,
canten sempre molt cofois. |
 |
 |
 |
16. És un cant, el Virolai,
que cantem sense desmai. |
17. Venint de les vegueries
tot l’any hi ha romeries. |
18. Ara, el tren o cremallera,
és nou i no fa fumera. |
 |
 |
 |
19. Al jovent molt els agrada
pujar amunt fent l’escalada. |
20. Montserrat és una fita,
aquí molta gent té cita : |
21. Gegants, esbarts i dansaires,
castellers i trabucaires… |
 |
 |
 |
22. En aquest parc natural
fa poc el foc va fer mal.
|
23. De nou veiem la verdor
de l’hivern a la tardor. |
24. Montserrat serra estimada:
Dóna als cors molt més alçada! |