L'ensenyament "obligatori" del cors [1]

Cada any per Tots Sants se celebra a una regió de l'Estat francès amb llengua minoritzada un col·loqui que reuneix les associacions membres de la FLAREP, l'Association pour les langues régionales dans l'enseignement public. Aquest any, el 19è Col·loqui va reunir a Còrsega -Corsica en llengua corsa- els representants de pares i ensenyants de Bretanya, País Basc, Occitània, Alsàcia, Mosela, Savoia, Catalunya Nord i Còrsega ben entès, que van treballar i debatre durant quatre dies de la qüestió : « Structuration de l'action publique de politique linguistique ». L'encontre, ultra l'escolta dels especialistes sobre la qüestió tractada, és l'ocasió, gairebé única, d'intercanviar informacions entre llengües minoritzades, de comprovar els entrebancs comuns que tenen totes les llengües, de verificar que, el més sovint , París fa servir els mateixos estratagemes per mor de reduir al màxim el pes de les llengües dites "regionals" dins l'ensenyament. I en primer lloc permet a les diferents associacions d'informar-se mútuament dels avenços o misèries dels uns i dels altres.
Per segon cop consecutiu, el col·loqui de la FLAREP, organitzat a Còrsega per l'associació basca de pares i mares d'alumnes Ikas-bi, va permetre de mesurar els progressos obtinguts en deu anys per l'ensenyament bilingue. I el cas més emblemàtic de l'evolució de l'ensenyament bilingüe i de llengua és probablement el dels corsos. Abans del col·loqui d'Aiacciu el 1995, el territori cors no comptava pas cap classe bilingüe dins de l'educació pública. Avui dia és el territori de tot l'estat que més ràpidament avança i on els objectius de l'Éducation Nationale són els més ambiciosos. I no s'hi val d'esgrimir "l'especificitat corsa" per intentar separar el cas cors de la resta de llengües : Còrsega fa part de la república, és formada de departaments, l'educació hi és competència de l'estat i del corresponent ministeri, tot com al continent.
El mateix inspector d'acadèmia de Còrsega, Jean-Marie Arrighi, en la seua presentació de la "Mise en œuvre de l'enseignement bilingue" i els diversos conferenciants de la Regió, de l'IUFM, de la Universitat van apuntar les dades i els principis. A Còrsega, l'ensenyament del cors és "obligatori" : se diu púdicament -llei francesa obliga- "inscrit dins l'horari normal dels alumnes" amb la possibilitat de les famílies de demanar l'exempció (abans d'una data límit). Resultat : al cap d'un parell d'anys, el 75% dels nins i nines de 6a i 5a fan 3h d'iniciació al cors cada setmana. En maternal i primari, en 10 anys un 15% dels alumnes són en seccions bilingües -són 52 escoles- [Catalunya Nord 2,5% en 15 anys]. I l'objectiu declarat de l'administració és de generalitzar el sistema per tal que, a terme, tothom segueixi l'ensenyament bilingüe. Les classes bilingües són destinades a constituir l'ensenyament ordinari ; les monolingües els casos excepcionals. Per això, actualment el 40% dels postes del concurs de mestre són reservats al concurs de professor de les escoles bilingüe (CRPE spécial). Com ho deia claríssimament un sindicalista (de l'STC), "el caràcter facultatiu de l'ensenyament de la llengua dita regional indueix comunitarisme ; la sola veritable igualtat de tots els alumnes és de garantir l'obligatoritat". Més clar, impossible. O sigui que si no generalitza l'ensenyament del català i el bilingüisme escolar, França segueix una política lingüística comunitarista, discriminant els monolingües. "Bilingüe" significa que és capaç de parlar en francès ; "monolingüe" vol dir que l'alumne és tancat dins del sol sistema de comunicació de la seua comunitat francòfona.

Alà Baylac Ferrer (29/10/05), professor de català, secretari per la FLAREP.